Mossèn Armengou arriba al Parlament
ERC proposa que el Govern editi el dietari del berguedà Josep Armengou i Feliu, «Crònica Menuda de la Ciutat de Berga»
El grup parlamentari d’esquerra Republicana de Catalunya ha formulat una proposta de resolució al Parlament de Catalunya per tal que sigui el govern de la Generalitat qui es faci càrrec de la polèmica publicació de la «Crònica Menuda de la Ciutat de Berga», el dietari personal de Mossèn Josep Armengou, després d’una llarga controvèrsia a Berga per a una edició que va obtenir finançament però no un consens entre les parts i els hereus de mossèn Armengou.“Crònica menuda de la ciutat de Berga” és un dietari que, a través de l’autor fa un recull social de Berga i de l’actualitat berguedana des de l’any 1948 fins al 1975, un treball d’una figura molt destacada del pensament catalanista de la postguerra no només al Berguedà sinó al conjunt de Catalunya. D’aquí la importància d’aquesta publicació de Mn. Armengou, que va néixer a Berga el 1910 i va morir el 1976.
El passat novembre, l’Ajuntament va anunciar un acord amb els hereus i la signatura «properament» d’un conveni amb el Departament de Cultura per a la publicació dels textos.
El redactat de la iniciativa d’ERC és el següent:
Proposta de resolució sobre la difusió de l’obra i la figura de Mossèn Josep Armengou i Feliu
Presentació Grup Parlamentari d’Esquerra Republicana de Catalunya, Reg. 22104 / Admissió a tràmit: Mesa de l Pa rla me nt, 25.10.2011
A la Mesa del Parlament
Pere Bosch Cuenca, diputat, Anna Simó i Castelló, portaveu del Grup Parlamentari d’Esquerra Republicana de Catalunya, d’acord amb el que estableixen els articles 145 i 146 del Reglament del Parlament, presenten la proposta de resolució següent sobre la difusió de l’obra i la figura de Mossèn Josep Armengou i Feliu, per tal que sigui substanciada davant la Comissió de Cultura i Llengua.
Exposició de motius
El sacerdot Josep Armengou i Feliu (Berga, 1910-1976) ha esdevingut, per mèrits propis, una figura cabdal en la configuració del pensament catalanista durant la postguerra. Els seus llibres, Justificació de Catalunya (1955), Escrits de temps incerts (1965) i La llibertat de consci- ència i encara més coses (1965), van incidir de forma remarcable en el moviment d’oposició a la dictadura, tot i el marginament al qual fou sotmès el seu autor per part de les autoritats franquistes. La seva influència política i cultural a Berga fou notable; però també es va estendre arreu de Catalunya. Segons una enquesta publicada el 1981 pel Centre d’Estudis Berguedans, Justificació de Catalunya (que va començar a circular de forma clandestina l’any 1958) va esdevenir llibre de capçalera de polítics i intel•lectuals de relleu, com ara Jordi Pujol, Miquel Batllori, Manuel de Pedrolo, Josep Maria Huertas Claveria, Max Cahner, Heribert Barrera o Antoni Deig, per posar només alguns exemples.
Tot i la difusió de la seva obra, encara resta inèdita una part significativa d’aquesta. Es tracta, concretament, de la Crònica menuda de la ciutat de Berga, uns manuscrits sobre l’actualitat berguedana que abasten el període de 1948 a 1975, però que també inclouen valoracions personals de política general, tan de la guerra civil com del període posterior. Des de la consciència de viure una època de foscor, Josep Armengou va intentar transmetre’n la realitat per a les generacions del futur. Tal i com han remarcat alguns historiadors locals, es tracta, molt probablement, del document més valuós per entendre la vida política berguedana durant aquells anys. Els dietaris havien estat amagats durant alguns anys; però el 12 de juny del 2003, interpretant fidelment la voluntat que havia expressat reiteradament Josep Armengou, la seva família formalitzà la cessió de la Crònica menuda a la ciutat de Berga, juntament amb altres documents com ara articles editats, correspondència, cartells, vídeos o cintes de casset. Actualment, tot aquest fons es troba dipositat a l’Arxiu Comarcal del Berguedà (ACBR).
Pocs anys després d’aquesta cessió, es van iniciar les gestions per editar el dietari. L’any 2006, l’Ajuntament de Berga va organitzar uns actes de record coincidint amb el trentè aniversari de la mort de Josep Armengou. Fou aleshores quan es va plantejar públicament la idea de publicar-lo. L’any 2008, el Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació va concedir una subvenció de 5.456 euros a l’Ajuntament de Berga (Resolució IRP/3686/2009, de 22 de desembre), específicament destinada a «l’edició de la Crònica menuda de la Ciutat de Berga (dietari)». Dos anys després, però, el llibre segueix sense publicar-se, tot i que fa anys que els documents estan transcrits i s’han preparat fins a tres pròlegs: l’un de l’historiador i director de l’Arxiu Comarcal del Berguedà; l’altre, de Mossèn Ballarín; i el darrer, de Jordi Pujol, expresident de la Generalitat. Aquest darrer fins i tot va participar, el 22 d’octubre de 2010, en una teòrica presentació de la Crònica menuda de la ciutat Berga que, davant el fet que el llibre no estava enllestit, es va reconvertir en una dissertació sobre Justificació de Catalunya, l’obra més coneguda de mossèn Josep Armengou.
En qualsevol cas, en aquests moments l’edició d’aquest llibre resta en un impàs, segons sembla per discrepàncies entre els familiars, l’Arxiu Comarcal i l’Ajuntament de Berga, la qual cosa impedeix que la seva edició pugui veure la llum i es pugui contribuir d’aquesta forma, a la divulgació d’una obra fonamental de Josep Armengou.
Per aquests motius, el Grup Parlamentari d’Esquerra Republicana de Catalunya presenta la següent:
Proposta de resolució
El Parlament de Catalunya insta el Govern de la Generalitat a:
1. Editar adequadament(*), en el termini màxim d’un any, el Dietari de Mossèn Josep Armengou i Feliu, per tal de contribuir a difondre la seva obra.
2. Promoure, de forma paral·lela i de comú acord amb les institucions i entitats de la comarca del Berguedà, la trajectòria personal de Josep Armengou i Feliu, ja sigui a través d’exposicions o amb la reedició d’algunes obres.
Palau del Parlament, 18 d’octubre de 2011. Pere Bosch Cuenca, Anna Simó i Castelló. GP d’ERC
(*) Una esmena del grup de CiU proposa suprimir el terme «adequadament»






