L’ajuntament de Berga aprova un pressupost reduïnt dos terços les inversions

Societat - 17:02   dijous, 4 agost, 2011  per Redacció

LA CUP no veu en els números l’estalvi que anuncia l’equip de govern

Juli Gendrau el dia de la presa de possessió

La majoria del grup de govern de CiU a l’ajuntament de Berga va permetre aprovar el pressupost municipal per a 2011, malgrat els vots en contra de tots els grups a l’oposició. El total, el pressupost municipal és de 15 milions d’euros, una xifra un 30% inferior a la de l’any passat. Les retallades han afectat, a més a més del capítol d’inversions i obra nova, d’una forma més suau a les despeses corrents, concretament en els capítols 1 i 2, personal i compra de bens i serveis.

L’Equip de Govern va presentar el pressupost qualificant-lo «de contenció i reducció de despesa», però els grups a l’oposició van protestar pel retard en portar-lo al Ple i van insistir en preguntar com s’ho farien per fer front al deute pendent amb proveïdors.

La CUP ha tramès el següent comunicat en relació al Ple de dimarts:

«Resum del Ple extraordinari d’agost

Avui 2 d’agost s’ha celebrat un Ple extraordinari on s’han aprovat els pressupostos proposats per l’equip de govern aquest 2011. Les valoracions de la CUP han estat les següents:

D’entrada, malgrat discutir els pressupostos a l’agost, 8 mesos tard, estem aprovant fets consumats. I malgrat aprovar-los ara hem tingut menys d’una setmana per analitzar la proposta que ens presenta l’equip de govern. Tot i el poc temps hem estat fent un anàlisi rigorós de cadascuna de les partides i demanant a l’interventor les partides que no ens quadraven. Tot i així, hi ha un seguit de partides que no compartim o no veiem justificades. Ho analitzarem per apartats:

INGRESSOS

Comparant la liquidació del 2010 amb la previsió de pressupost, voldríem destacar:

- La taxa d’utilització privativa d’empreses de telecomunicacions. L’any 2010 es pressupostaven 60.000 euros. En aquest concepte no s’ingressava res, tot i que segons Tresoreria és la partida de 80.000 euros que s’ingressa en concepte de riells, pals i palometes. Malgrat això, enguany, vostès pressuposen que s’ingressaran 120.000 euros.

- El mercat del Vall. L’any 2010 es pressupostaven 50.000 euros d’ingressos, en la liquidació s’ingressen 0 euros i malgrat això es continuen pressupostant 50.000 euros.

- Multes per infracció de bans i ordenances municipals. L’any 2010 es pressupostaven 400.000 euros, en la liquidació del 2010 només s’ingressen 263.000 euros i enguany es pressuposen 300.000 euros. És a dir, 40.000 euros a l’alça. Des del nostre punt de vista preocupant i més tenint en compte que l’objectiu és en cap cas recaptatori.

- Concessions administratives. L’any 2010 es pressupostaven 120.000 euros, en la liquidació només es recapta 40.000 euros i enguany es pressuposta 100.000 euros. És a dir, 60.000 euros a l’alça. Tenint en compte que aquesta partida és bàsicament de Sorea que són uns 40.000 euros i nínxols que serà poc. Aquesta és una altra partida feta excessivament a l’alça.

- Ja per últim, recordaran que en les passades ordenances fiscals es va aprovar una bonificació per criteri de renda en les taxes de l’escola bressol. Veient el pressupost presentat veiem que només contemplen que es deixaran d’ingressar 5000 euros. Des del nostre punt de vista aquesta partida de quotes està pressupostada a l’alça.

Per tant, podem dir que el què presenten s’ajusta una mica més a la realitat d’ingressos perquè hem de recordar que l’any 2010 vostès pressupostaven uns 31.600.000 i liquidaven 17.800.000 euros. Tot i que en el pressupost que ens presenten (l’apartat dels ingressos 15.800.000 euros) des del nostres punt de vista, com ja hem explicat, encara té molts números de continuar engreixant el dèficit, i sinó ja en parlarem a la liquidació. Només sumant les partides d’ingressos que hem dit les quals no està fonamentat que enguany s’ingressaran ens surten uns 167.000 euros menys en l’apartat d’ingressos.

DESPESES

En l’apartat de despeses i el que fa referència a la despesa originada per les retribucions de personal, l’apartat dedicat a la retribució del personal eventual contemplen una partida a l’alça amb la contractació de personal de confiança. D’aquesta forma desaprofiten l’oportunitat de descarregar el capítol de personal mitjançant les jubilacions que han tingut i la reducció del 5% dels sous dels treballadors del sector públic, aconseguint per tot plegat una reducció que es pot qualificar de força lleu.

Pel què fa a la despesa corrent, cal dir que el pressupost que ens proposen pel 2011 s’assembla molt al del 2010. S’assembla tant que l’única partida que contempla decimals, la corresponent a INDETERMINATS, vostès pressuposten 35.096,46 euros. Exactament la mateixa quantitat prevista el 2010 per un concepte, el de devolucions de cobraments per errors administratius, que entenem com a un dels més variables de tot el pressupost. La resta de les partides en canvi, van comptades en bitllets de 500. Una falta de precisió evident quan els indeterminats es poden comptar en cèntims d’euro.
Per exemple, partides com la dedicada a manteniment de vials en la que malgrat l’ampliació de 96.000 respecte al pressupost inicial de 150.000 el 2010, encara deixi un romanent negatiu de 94.000 i malgrat aquest fet vostès mantenen la partida en 150.000 euros per al 2011.

Un altre exemple pot ser el conjunt de partides dedicades a les festes. Sobta que un conjunt de retallades establertes l’any passat via ampliació negativa del pressupost (elois, nadal, carnestoltes, bolets, onze de setembre i Sta. Tecla tenen una retallada conjunta via modificació d’uns 55.000 euros) no es mantinguin tornant als valors pressupostats el 2010. Seria convenient saber si els motius que van portar a retallar aquestes partides ja no existeixen al 2011. Fa la sensació de tornar a pressupostar alt per després passar el ribot.

Un altre exemple el trobem a l’àrea de promoció econòmica. El 2010 van pressupostar d’inici 35.000, en van retallar 20.000 i s’han acabat executant 13.500. Ara se’n pressuposten 10.000. En un context de crisi i de baixada de l’activitat econòmica aquest fet sembla preocupant, i més tenint en compte que segons van repetir per activa i per passiva durant la passada campanya electoral l’actual equip de govern en què van venir a dir que aquest camp seria la nineta dels seus ulls.
Un darrer exemple, aquest referit a la neteja viària i la d’edificis. El 2010 el contracte de neteja viària va generar uns 85.000 euros de romanent (sobre 500.000 pressupostats). Mentre que el de neteja d’edificis en genera 83.000 sobre 326.000. Entenem que aquests tipus de serveis poden estar subjectes a variabilitat amb despeses extraordinàries facturades per administració. El què no entenem és que malgrat aquests superàvits tan voluminosos vostès mantinguin les partides.

Un altre dubte que tenim com és que contemplen que reduiran la despesa d’honoraris professionals en 70.000 euros respecte l’any 2010 si, per exemple, processos judicials importants com els d’Inbergatur avui hem vist que està més viu que mai.

En definitiva, no es denota una voluntat real d’estructurar mesures d’estalvi més enllà d’algunes retallades vistoses en partides puntuals. D’aquesta manera, i com ja hem comentat, la immensa majoria de les partides repeteixen el crèdit inicial respecte al 2010, en moltes d’elles després d’haver patit increments o disminucions notables via modificació; una modificació que exceptuant molt poques ocasions no es veu reflectida al pressupost que es pretén aprovar. Així doncs, per tot plegat creiem que es poden originar desajustos importants, o com a mínim propiciar el simple manteniment del nivell de despesa mantingut al llarg de l’exercici anterior, generant-se així un dèficit important que aquest pressupost no reflecteix. Donades les dates en les que ens trobem, als apressarem a presentar-nos la pertinent modificació per a corregir l’error del que avui volen aprovar, anant bé abans no finalitzi l’any.

CONCLUSIONS

D’entrada els hi hem de dir ―els hi hem de repetir― que les coses no es fan així, que uns pressupostos es presenten abans de l’inici d’un exercici, no només perquè és de llei, sinó perquè també és de lògica. I els hi hem de dir ―els hi hem de repetir― que només la negligència explica aquest procedir.

Expliqueu-me quin sentit té discutir uns pressupostos que ja estan executats en més d’un 50%. No és aquest ple l’òrgan sobirà de l’Ajuntament de Berga? Què passaria si aquest ple arribés a la conclusió que aquests pressupostos no són vàlids? Doncs que seriem presoners, un cop més, dels fets consumats. Uns fets consumats que són l’antítesi de les declaracions de voluntat de diàleg i consens que vos brandàveu encara no fa dos mesos en el ple d’investidura. Un cop més ens conviden a la llotja quan tot el peix està venut.

No podem dir, en canvi que aquests pressupostos ens hagin agafat per sorpresa, atès que feia vuit o nou mesos que els esperàvem, però el que sí que els hi hem de dir ―els hi hem de repetir― és que havent tingut tant de temps, tants mesos per preparar-los, no ens entreguin la seva proposta de pressupostos fins fa una setmana i que no tinguem la liquidació definitiva de l’exercici precedent fins 24 hores abans del ple on es discuteixen.

La valoració detallada dels desencerts d’ingressos i despeses ja l’han fet els meus companys. Unes despeses en general poc afinades i uns ingressos excessivament optimistes, perillosament optimistes.

En moltes de les partides, vostès les hi han fotut sense engaltar, i si al final la liquidació dóna dèficit i no superàvit, alabatsigadéu, sempre hi ha municipis més endeutats.

La situació ja és alarmant, no cal arribar al cas de Moià. Ja sé que em direu que estem molt lluny de la seva situació, però hi va haver un dia que ells estaven com nosaltres ara.

Ens haureu de dir com penseu reconduir la situació ruïnosa de l’Ajuntament. Ens haureu de dir com preteneu liquidar el deute amb els proveïdors, encara a l’entorn dels 2.500.000 d’€ amb aquestes polítiques. I no només a nosaltres, també els hi hauríeu d’explicar a ells, als que esperen cobrar.

Perquè en el millor dels casos, si els astres s’alineessin, si no hi hagués cap contratemps, si la situació econòmica general no empitjorés, si no ens trobéssim amb més retallades ―que ens hi trobarem―, i si no ens trobéssim que hem de tornar diners a Espanya―que ens hi trobarem―; en el millor dels casos, com dic, amb aquest pressupost i aquest superàvit trigaríem entre 17 i 20 anys a pagar tot el que devem.

Aquests pressupostos no són bons. Però som a l’agost, i no estem discutint els pressupostos del 2012, no, estem discutint els d’enguany, els pressupostos del peix venut. I per tant nosaltres hi votarem en contra.

No ens podem fer co-responsables d’aquest nou desencert.

VALORACIÓ DE LES RÈPLIQUES

– Justifiquen el retard de l’aprovació del pressupostos a l’espera de la subvenció del pla de barris que depenia de l’aprovació dels pressupostos de la Generalitat. A la vegada però, veiem que ciutats com Vic i Manresa, entre altres, també tenen el pla de barris i això no ha impedit aprovar el pressupost quan pertoca. Per tant, no deixa de ser una qüestió de voluntat política amb unes eleccions pel mig.

– Malgrat insistir tant en la intervenció inicial com en les rèpliques, l’alcalde no ens contesta en l’estat actual de deute en els proveïdors i del procediment de pagament per liquidar-ho a curt termini.

– En l’apartat d’ingressos no justifiquen les partides que contemplen a l’alça en comparació a la liquidació del 2010, com poden ser la taxa d’utilització privativa d’empreses de telecomunicacions, el mercat del vall, les multes per infraccions de bans i ordenances municipals o els ingressos per concessions municipals.

– Tampoc justifiquen la manca de previsió per fer front a la bonificació per criteri de renda de l’escola bressol.

– No justifiquen el volum desmesurat d’uns 178.000 euros de romanent en les partides de neteja viària i d’edificis, allunyant amb això, un cop més, el pressupost de la realitat.»

Be Sociable, Share!

11 Comentaris to “L’ajuntament de Berga aprova un pressupost reduïnt dos terços les inversions”

  1. QUILLEM

    Mira Rosa, a mi d’entrada no m’han de posar estrelletes en les paraules. Solament això ja diu molt del teu estil. Les ideologies són personals, la defensa de la ciutat és obligació de tots.

    Com a demòcrata, seguiré defensant la meva ciutat, al marge de les ideologies, que no per damunt com tu dius (cosa que jo no he dit mai). Precisament perquè totes em mereixen el seu respecte, la meva actuació està al marge. M’és indiferent a qui i de quina ideologia haig de recolzar, sempre que allò que proposi, ho que faci, sigui pel bé de la meva ciutat. El dictador és aquell qui solament veu la seva com a bona i la vol imposar.

    #7808
  2. Rosa

    “…no perdré el temps en altra cosa que en defensar la meva ciutat, al marge de ideologies.”

    Això, a part de demagògia és una bajanada! Perquè, si s’ha d’estar al marge de les ideologies, es presenten candidatures de diferents partits?? Ara sí que t’has ben lluit.
    Cadascú defensa Berga des de la seva perspectiva política, això és la democràcia. “Defensar el poble per damunt de les ideologies” sol ser l’excusa del dictador.

    #7806
  3. QUILLEM

    Bulletproof, no defenso res més que la veritat. Va anar així. Si els regidors de l’oposició tinguessin clar que ser regidor és fer allò que més necessita la ciutat i no oposar-se simplement per mirar de desgastar al govern a veure si així podem tornar al poder, els hauria anat més bé a les eleccions. És una llàstima que tornin a entrar en la dinàmica de l’anterior legislatura. Tanmateix, també he defensat la manera de fer oposició del Natxo i aquest deu ser de la CUP.

    Me’n oblidava, si arriba el dia en el qual cobri un sou que em paguin els ciutadans de Berga, no perdré el temps en altra cosa que en defensar la meva ciutat, al marge de ideologies. Com sempre he fet. Per això, reclamo el mateix dels regidors del consistori, siguin del govern o de la oposició.

    #7801
  4. Rosa

    Els carlins s’emprenyen com abelles amb els de la CUP perquè han tornat a demostrar que l’equip de govern no té ni idea de com dur els comptes de l’ajuntament.

    Això sí, tota la gent que cobra de l’ajuntament aquest any cobra menys(treballadors -5% oposició -50%).
    Bé tots no, els que decideixen què cobra cadascú no s’han tocat el sou, no fos cas.
    Quina cova de ********.

    #7800
  5. educacio

    ahir vaig veure el ple de l´Ajuntament per la televisió i vaig veure una cosa que em va sorprendre molt.Alguns regidors de l´equip de govern, principalment el sr. Bajona feien ganyotes i reien quan parlaven els regidors de l´oposició. A mi la política no es que m´interessi gaire, però no m´he pogut estar de dir, que ho trobo una falta d´educació, tenint en compte que els regidors son els representants de molts ciutadans que els han votat.

    #7798
  6. Bulletproof

    Quillem… espero que el sou que et paguem tots els ciutadans de Berga, serveixi per alguna cosa mes que per anar perdent els temps fent comentaris, defensant CiU.

    #7797
  7. QUILLEM

    La nova regidora d’hisenda va fer una exposició inicial explicant que malgrat que hi havia els pressupostos prorrogats del 2010 i, que abans de finalitzar la legislatura passada s’havien aprovat les modificacions pel 2011 (per tant hi havia pressupostos, prorrogats, però pressupostos). Al haver-se liquidat l’exercici 2010 amb un superàvit de 1.715.434,36 € les operacions corrents i un superàvit total de l’exercici de 462.568,03 €. Amb les dades definitives del 2010 més el seguiment del què anava del 2011, era més coherent aprovar un pressupost que s’ajustés més a la realitat que el que es tenia prorrogat del 2010, a fi efecte, de que servís de transició vers el del 2012. El qual, a la tardor es treballaria conjuntament amb tots els partits polítics del consistori que ho volguessin.

    Ara bé, els regidors de l’oposició van ser això, oposició, i el més greu, sense cap argument coherent.

    #7789
  8. QUILLEM

    Tens raó peguera. Ara bé, què podies esperar de qui fa aquestes declaracions:

    http://www.regio7.cat/bergueda/2011/06/20/no-falta-expert-entrar-lajuntament/151221.html

    Es pensen, que sentenciar contra uns pressupostos que no han sabut llegir i, encara pitjor, fer-ne interpretacions jurídiques, és com cantar sense saber llegir la solfa.

    D’oïda es pot cantar, ara bé, d’economia, qui no sap llegir la solfa dels conceptes comptables només pot dir bajanades.

    En aquesta CUP i trobarem a faltar al Natxo, aquest sí que quan feia una crítica, primer havia entès els continguts i argumentava segons un criteri informat.

    #7787
  9. peguera

    Bon comunicat ???? Però no te’n vas adonar que no van rascar “bola” ??? No sabien ni els números que hi havia al pressupost !!! Això és demagògia barata, dir les coses sense to ni so, … des de casa em tronxava de riure veient com buscaven i no trobaven els números que se’ls hi deia …

    #7786
  10. Rerbac

    CyU demostrant com serà la seva majoria absoluta: ells, ells i ells.
    Preguntes? Cap resposta.

    #7782
  11. Cabrer

    Bon comunicat de la CUP! Mentrestant el govern municipal esquivant certes preguntes, igual que fan sempre.

    #7776

Opina

Més Notícies: ACN Comarques

Edita: Jordi Simon. Apartat de Correus, 69 - 08600 BERGA. Tel. 684 090 500 | El Berguedà és notícia a www.bergactual.com | El diari per al Berguedà | notícies Berguedà | Berga

0.663 segons.