Baix to o censura?

Editorial, Opinió - 18:40   dijous, 24 febrer, 2011  per Redacció

Editorial

Aquests darrers dies, la web www.bergactual.com ha sofert un notable increment de visites i d’aportacions a través dels comentaris dels lectors a les diferents informacions que s’hi publiquen. D’aquests comentaris n’hi ha de tota mena, alguns més elegants i altres més barroers. L’aportació de comentaris està moderada, és a dir, els editors autoritzem ­o no —amb més o menys encert— la publicació dels comentaris que escriu la gent per evitar spam comercial o continguts judicialment punibles. Més enllà d’això, no limitem els continguts dels comentaris i aquests apareixen tan elegants, grollers o barroers com han estat escrits. Algunes vegades se’ns ha criticat que apareguin alguns d’aquests escrits de baix to i baix nivell, i fins i tot se’ns ha demanat de posar-hi mesures per evitar-los, però ens hi resistim.

Hem de dir, en primer lloc, que no ens agrada la censura en cap de les seves formes i que, en qualsevol cas, els comentaris són un reflex viu i autèntic de la societat (dels quins escriuen, és clar). Les persones que opinen obertament tenen tot el dret a fer-ho de la manera que vulguin, de la mateixa manera que ho poden fer els parlamentaris a les cambres o els tertulians en els mitjans. Els qui llegeixen també tenen la llibertat de fer-ho o no.

També els qui no opinen, els que callen, estan en el dret de fer-ho, però seria millor que fessin sentir també la seva veu, perquè en democràcia, la de debò, els qui no piulen, no compten. La gent ja és prou madura com per saber valorar cadascuna de les opinions segons el seu criteri i no creiem que calgui ningú que «filtri» prèviament allò que convé a la gent. Cadascú ja ha de saber-ho, el que li convé, i creiem i confiem que el grau de maduresa col·lectiu ja és prou avançat perquè cadascú sàpiga separar el gra de la palla d’allò que llegeix. Afortunadament.

No creiem que seguir permetent comentaris lliures i espontanis que mostren el pols de la ciutadania sobre els diversos temes dels quals anem informant ens faci perdre seriositat o rigor en els nostres mitjans. La llibertat d’expressió es complementa amb la intel·ligència i la capacitat de valoració del qui llegeix o escolta.

Berguedà Actual

Be Sociable, Share!

8 Comentaris to “Baix to o censura?”

  1. Maria

    Filtrar comentaris o no filtrar? Aquesta és la gran qüestió!.
    Què va ser primer l’ou o la gallina? Ser permissiu o no ser-ho!!! Ufff…
    Quin galimaties! Pensem, pensem…, fem treballar les neurones, intentem ser seriosos i honestos.
    Estem en una democràcia? Si, esteu segurs? ejem, ejem…
    Les escoles (se suposa) serveixen per educar. Què entenem per educar?
    Deixar que l’infant des de que entra en la guarderia faci el que vol?, això és educar? Sí, estem segurs? Pense-m’hi!
    Les guarderia i les escoles es regeixen per normatives, on cada norma especifica clarament què està permès i que no; quines conductes són admeses pel sistema educatiu i quines no.
    Disculpeu, per un moment he oblidat que estem parlant de premsa, com he pogut confondre una cosa amb l’altre, disculpeu.
    El tema del que parlem és el dret a la llibertat d’expressió que esta recollit en la nostra Carta Magna; quin descuit, en què devia estar pensant?

    #5106
  2. Hola Jordi i resta d’opinadors.
    M’ha semblat interessant i oportú l’editorial. El comparteixo en la seva major part. En el meu cas, signo amb el meu nom i no tinc cap inconvenient en donar la cara, com sempre he fet. Estic d’acord en donar un clar recolzament a les refelxions contingudes, i en aquest i altres mitjans ens hem de qüestionar fins on pot arribar el “QUE”,independentment del “QUI”.
    Hem vist tant en aquest espai de comentari com en altres ben recents, en que diverses persones amagats sota anònims es permeten atacar, injuriar, inventar, insultar, etc, amb tota impunitat.
    Es una llàstima,però ells mateixos es desqualifiquen. Una mica més amunt n’hi ha un que diu que me’n vaig a la costa a un inventat apartament a jaure, algun altre m’ha inventat un xalet a la Cerdanya, o algun cotxe de luxe, o d’altres bestieses. En fi, és lamentable utilitzar mitjans de comunicació per fer comentaris totalment fora de la realitat, però què ha de fer un director en aquests casos ?
    Es dificil posar límits. Es desagradable quan a més els invents hi ha insults, paraules grolleres o injúries i calumnies. L’únic que es pot fer, és tenir uns certs limits establerts, per evitar convertir un espai de reflexió, diàleg i controversia, en un espai de lluita – lliure on tot es permès i res és respectat. No és bo pel mitjà de comunicació, i al final poden haver d’actuar els tribunals, si es sobrepassa el limit del considerat debat i discussió.
    He de dir que segueixo l’Actual escrit i digital des de la seva fundació, i fins ara, crec que l’equilibri ha estat raonable i s’ha tingut prou mà esquerra com per evitar descarrilar. Animo a seguir per aquest camí, i en el meu cas, estic ja acostumat a determinades opinions de persones radicals en que qualsevol escrit, fet real o inventat pugui generar reaccions desproporcionades.
    Estem en democràcia i es poden dir moltes coses, opinar, i discutir.També es fàcil optar per no llegir escrits de qui no agrada. Per tant, lliures ho som tots, però respectuosos també caldria ser-ho.
    I em permeto aquest espai, per aclarir alguns temes que han sortit en els escrits anteriors, sobre si l’Actual segueix directrius o té connexions o dependències amb el PSOE ???? o amb altres persones o personatges polítics, socials, culturals, etc.
    Conec el Jordi Simon des de fa molts anys. Hem coincidit moltes vegades en molts llocs, com persones inquietes, i impulsores d’accions comarcals. També hem discrepat moltes vegades, cordialment i democràticament, però qui cregui que hi ha cap mena de dependència, supeditació, connivencia, o qualsevol altre tema entre socialistes i l’Actual o amb el Jordi Simon, és que no coneix ni l’actualitat, ni el passat de la comarca, ni dels protagonistes de cada moment.
    Personalment sempre he col.laborat en totes les iniciatives que he cregut interessants i positives per la comarca. I la creació del Berguedà Actual, n’ha estat una, com abans Regió 7, Ràdio Berga, o altres mitjans com la revista TASTA, el Cadí- Pedraforca, o altres de properes com La RElla, Celsona, etc. El col.laborar o participar, no significa ni compartir ni voler influir en la línia editorial. En cap dels mitjans nomenats, i son tots ells prou forts i independents com per no deixar-se influenciar.
    I fan una funció importantíssima pel territori. De manera que puc dir ben clarament, que l’Actual és una magnífica eina de comunicació, que espero duri molts anys, i continui sent un mitjà obert, plural i territorial. Qui cregui que no ho és, que no vulgui buscar relacions o dependències inventades. Alguns estem ja força cansats de sentir invents, acusacions i històries, amagats en l’anonimat.
    D’aquí la conveniència i oportunitat de l’editorial. Tinguem present el “que”, i reflexionem sobre alguns dels comentaris escrits en aquest o en altres espais de l’Actual. Molt cordialment a tots, i bon cap de setmana. Joan Roma

    #5083
  3. QUILLEM

    Jordi per la nostra amistat para. Tu demano. Hi ha moltes de les coses que dius, que saps que no solament sé, sinó que també subscric. Ara bé, perquè l’interessat es pugui defensar d’un “què” que no és cap opinió sinó una “acusació d’un delicte”, cal saber “qui” la fa. No juguis amb coses tan greus si us plau. No demano cap censura, sóc com a mínim, tan contrari de la censura com tu. Ara bé, la difamació gratuïta i d’un delicte és una altra cosa.

    #5074
  4. Jordi Simon

    Perdoneu, però el meu esperit incontinentment polemista argumental m’impedeix seguir callant, així que… m’explico:

    Naturalment que n’assumeixo la meva responsabilitat, només faltaria! A algú li estranya?) Soc el director i editor del Berguedà Actual, n’assumeixo els continguts, de l’edició en paper i de l’edició web, n’estic orgullós, com també d’obrir una finestra d’opinió perquè tothom, poderós o feble, s’hi pugui expressar sense distincions. Això potser rebenta a algú, clar…. però jo dono la cara. El que compta són els arguments, les reflexions, les paraules i no qui les diu.

    Però cal recordar que la primera opció per a qualsevol persona que hagi estat al·ludida en aquest espai o en l’edició en paper té el legítim, democràtic i constitucional dret de rèplica, el qual no he negat mai a ningú. Si en fa ús o no, ja és cosa seva.

    Crec que una de les claus de la qüestió és el provincianisme i el mal acostumats que estem en aquesta comarca, on tot ha estat sempre molt «controlat», especialment l’esperit crític de la gent, dissortadament el gran absent, i el qual pretenem estimular des dels nostres mitjans (i pel que es veu, contracorrent). Una comarca de tradició caciquil? N’hi ha que tenim la sensació d’estar-ne patit les conseqüències…

    Per altra banda, és significatiu el detall de la frase argumental del quillem, amb tot el respecte per l’amistat que crec que ens uneix. Ell diu, en relació als al·ludits pels comentaris: «sense que l’acusat pugui defensar-se de qui l’ha acusat perquè simplement no sap qui és per estar amagat sota el paraigua d’aquesta web». Molt interessant, pels següents motius:

    Primer.- l’interessant pot defensar-se tranquil·lament escrivint i argumentant les rèpliques que cregui convenients, lliurement i espontània com tothom. Insisteixo, tots plegats ja som prou grandets per saber quins discursos ens hem de creure o considerar i quins no. Llibertat d’expressió, llibertat de selecció i llibertat de pensament.

    Segon (i rellevant).- el quillem parla del «qui», jo prefereixo parlar del «què». No em vull estendre, però el que cal discutir són els arguments, el discurs, el «què», però aquí estem encara pensant més en el «qui». Ja comença a ser hora que llegim el què ens diuen, que considerem els arguments, les opinions, els comentaris, les reflexions sense saber necessàriament «qui» les escriu. Això jo crec que és el que més els desafina a algunes orelles d’aquesta comarca. Si no li posen nom i cognoms, ja es veuen perduts. Per què?

    Seguint amb el fil argumental: com és que ens interessi més el «qui» que el «què»?. Per què rebenta a la gent que els comentaris siguin anònims, quan el nom real, al final, hauria de ser intranscendent, i el què hauria de comptar són els arguments, els faci qui els faci? No és un avanç permetre que la gent pugui opinar sense por a les represàlies a les que molta gent en aquest poble i comarca estan temerosament acostumats? L’important és que l’interessat es pugui defensar del «què» es diu, i el «qui» hauria de ser irrellevant, no creieu? Els arguments per damunt dels cognoms, m’explico? Per què sembla que preocupi més el «qui» que el «què»?

    Tercer.- Els qui es dediquen a la política en aquesta comarca haurien d’entendre que els seu càrrec comporta ser el blanc d’opinions, bones o dolentes, encertades o no, i fins i tot de comentaris que poden ratllar la mala educació. Quan decideixen dedicar-se a la política no ho assumeixen això? N’hi ha que tenen la pell massa fina… per què deu ser? No accepten la crítica? Estem en democràcia?

    En aquests comentaris tothom és lliure d’utilitzar el seu nom, un pseudònim o amagar-se rere l’anonimat. Cadascú fa el que creu més convenient. Però que quedi clar que tal i com la legislació obliga, se’n guarda un registre amb l’adreça IP de qui escriu cadascun dels comentaris per tal que en cas de mandat judicial se’n pugui identificar l’origen. O sigui, que d’anonimat, cara a la justícia, res de res. En qualsevol moment, les autoritats poden identificar els autors dels textos aportats.

    Qui es consideri ofès, calumniat, difamat o perjudicat per les paraules que aquí s’escriuen, a banda d’utilitzar el legítim i reconegut dret de rèplica, pot acudir al director del mitjà (en aquest cas, a mi) en defensa dels seus interessos, com han fet ja algunes persones al llarg de la curta vida del Berguedà Actual. I, naturalment, també poden acudir als tribunals. Ah! I precisament cada vegada que he hagut d’anar al jutjat per temes d’aquests ha estat per ofesos del PSC. Això demostra que ni tenen línia directa amb el Berguedà Actual com algú esmenta (maliciosament?), i pot ser també que, o són els que tenen la pell més fina (massa?) o les seves organitzacions els aconsellen (crec que equivocadament, si fos així) tirar per la via judicial abans que utilitzar el dret de rèplica o contestar amb normalitat i pel mateix mitjà les acusacions amb els seus arguments.

    I vaig per acabar: vaig col·laborar i participar intensament amb el PSC de Berga durant 12 anys, plenament conscient i convençut del què feia, ni me n’amago ni me n’avergonyeixo, més aviat m’omple d’orgull. Vaig ser número 2 del Ramon Camps i regidor a l’ajuntament (a l’oposició) durant 8 anys. Puc dir amb satisfacció que mentre jo hi era, el PSC pujava, i que quan ja no hi vaig ser, el PSC va començar a baixar. És clar que també els altres poden dir que va ser quan jo vaig desaparèixer (i per això) que el PSC va guanyar a les municipals a Berga….! No puc pas dir que no…

    En un moment determinat vaig creure que podia aportar alguna cosa en aquesta ciutat, i ho vaig fer. Què passa? És veritat que m’ha portat alguns (o molts) inconvenients, (entre ells l’etiqueta gairebé «condemnatòria» en aquesta comarca, un cert etiquetatge persecutòri en alguns entorns (llegiu els anteriors comentaris), fins i tot en el meu entorn professional d’aleshores em va portar certs problemes), però n’era plenament conscient i ho assumeixo amb tota normalitat, només faltaria!. D’aquells anys en vaig aprendre molt, vaig conèixer molt bona gent i també vaig descobrir com funcionen (i no m’agrada) les coses realment en la política i dins dels partits. Bones i profitoses experiències, em van enriquir com a persona, creieu-me. Puc anar pel carrer amb el cap ben alt, havent estat coherent i havent defensat sempre les idees amb arguments i sense dogmatismes. El debat, la discussió, la reflexió, la posta en comú van ser sempre les meves «armes» polítiques. Així em va anar!.

    Que es vagi dient que li vaig fer el llit al Ramon Camps més aviat em diverteix, la veritat. Perquè si bé és cert que en els darrers anys en què vaig ser al seu costat hi va haver un cert distanciament, també és cert que maig vaig optar ni pensar en ocupar el seu lloc. D’aquí a un temps n’explicaré els detalls (la meva versió, clar) però jo crec que el que va provocar la meva expulsió de la primera línia política va ser la meva obsessió de voler sotmetre-ho tot a debat, a discussió, a valorar arguments; de parlar de les coses, de no acceptar dogmes ni autoritat. Em van apartar per llengut!

    Hi va haver una proposta de fer primàries al PSC abans de les municipals del 2003, després d’anys i panys de no guanyar i després del fracàs del 5+4 del 1999. Però el candidat alternatiu no era jo. Li vaig donar suport, al candidat alternatiu, sí, però no era jo. Per sort (d’ells) a mi em van apartar i van guanyar les eleccions assolint l’alcaldia (alguns pensen què van guanyar perquè jo ja no hi era, potser sí que és per això). Altra cosa és si van saber sortir-se’n. Això ja són figues d’un altre paner.

    Si algú creu que encara hi ha un cert feeeling entre el PSC i jo, que vingui que li explicaré amb detalls. Per contra, tinc bons amics en gairebé tots els partits, inclòs el PSC, i això em fa sentir enriquit com a persona.

    Ah! I que se sàpiga que l’empresa editora del Berguedà Actual i de la web, “Iniciatives Brguedanes de Comunicació SL” és una empresa participada per nombrosos i diferents socis pertanyents a diverses ideologies i formacions polítiques, sense que hi hagi ningú que pugui acumular un volum d’accions majoritari; que totes les tendències tenen representació al Consell d’Administració i que poden influir clarament en les decisions editorials, i fins i tot nomenar o destituir el director, com també hi ha una bona colla de socis no implicats políticament que també hi tenen representació. I si algú vol ser-ne soci, només ha de fer que dir-ho i admetrem sense problemes les seves aportacions, amb el límit que marquen els estatuts per no permetre que s’imposi cap paquet d’accions per sobre dels altres. A veure quin altre mitjà de comunicació de per aquí ho pot dir, tot això!

    Tenia ganes de dir-ho. Gràcies per motivar-me a explicar-ho!

    Jordi Simon

    #5072
  5. Legalista

    Crec que qualsevol persona que hagi estat ofesa per algun comentari en aquesta pàgina web o ho sigui en un futur, ja pot imprimir-se aquesta editorial, en la que l’editor assumeix responsabilitats de tot allò que es pugui publicar.

    No obstant, amb la Llei i el Codi Penal a la mà no s’ha de ser gaire entenimentat per saber que si no pot esbrinar-se qui ha estat l’autor d’un comentari ofensiu, jurídicament parlant, i el titular de la pàgina manté el contingut a la mateixa, n’assumeix de ple la responsabilitat (vegeu la Sentència del TS en el cas Ramoncín).

    #5070
  6. josep mª

    Quina vergonya de editorial.Tothom sap que Berguedà Actual és una línia directe del PSOE Berga,tothom sap com és el director,que li va fer el llit al Ramon Camps,volen donar lliçons d’ètica,quina pena!!! només veïent que aquesta revista que surt cada quinze dies serveix per veure els penosos articles del Roma,per cert que és canvií la cara de la foto,no se sap si esta vermell de la jeta que té i s’avergonya, o potser de jaure al apartament de la costa pagant la ciutadania, Srs de Berguedà A.opinar no ha de tenir censura.voteu a la CUP.

    #5057
  7. Marc

    El que em sembla delictiu del comentari que menciona en QUILLEM és el seu nivell ortogràfic. És senzillament avergonyant. No té cap crèdit. “Encarna alcaldesa, la millor opciò per Berga!” No voto això ni fart de vi.

    Molt bona editorial. No ha de ser fàcil moderar.

    #5052
  8. QUILLEM

    Benvolguts senyors de la editorial del Berguedà Actual, no ens vulguin fer passar bou per bèstia grossa, perquè com diu l’editorial ja som grans. Dir:

    Albert tens tendencias raras … Acepta la realitat ! Encarna alcaldesa, la millor opciò per Berga ! Abans d’uns currupes de CIU fent arriba a Berga a uns 20 millons de deute i deixant clara la seva incompetencia… que tenen que repetir tota la llista ja que a la gent li fa vergonya entrar a llocs per sortir… I les demes forçes politiques …. pots comptar que faran ! CUP concert de Koloraines per la presentació ¿?¿? I això a que be ?

    No és ni llibertat d’expressió, ni grolleria, …, sinó que és allò que l’editorial en diu un contingut judicialment punible. S’ha acusat de corruptes a CiU sense proves ni identificant-se, fent una acusació d’un delicte de manera pública, sense que l’acusat pugui defensar-se de qui l’ha acusat perquè simplement no sap qui és per estar amagat sota el paraigua d’aquesta web. Això no és només baix to i baix nivell. Espero que no ho hagin de comprovar.

    #4960

Opina

Més Notícies: ACN Comarques

Edita: Jordi Simon. Apartat de Correus, 69 - 08600 BERGA. Tel. 684 090 500 | El Berguedà és notícia a www.bergactual.com | El diari per al Berguedà | notícies Berguedà | Berga

3.687 segons.