El Padrí d’Honor del Ruc Català 2010, Màrius Serra, bateja un pollí
Aquesta és la segona edició del guardó, que en la primera va recaure en els Castellers de Vilafranca, que van batejar un dels rucs de la granja amb el nom d’Anxaneta Fèlix. El guardó de Padrí d’Honor reconeix la constància, la perseverança, el compromís i la tossuderia positiva, característiques del caràcter del ruc català.
En aquest cas, la votació popular ha volgut que fos Màrius Serra qui ostentés aquest títol en aquesta edició. A més d’ell, també optaven al reconeixement Joan Roca, Marc Coma, Cristina Puig, Vador Lladó, Pep Plaza i Míriam Ponsa. Aquests dos últims han acompanyat Màrius Serra aquest matí a l’acte d’apadrinament.
Serra ha manifestat sentir un ‘veritable honor’ per aquest nomenament i per contribuir, d’alguna manera, a difondre la tasca que es fa des de Fuives per mantenir el ruc català. Alhora, ha dit sentir-se atret pels diferents sentits de la paraula ‘burro’, tant el que es fa servir de forma despectiva com el que s’utilitza de forma carinyosa.

Assistents a l'acte de nomenament del Padrí d'Honor del Ruc Català. D'esquerra a dreta, Judit Carreras, Míriam Ponsa, Pep Plaza, Joan Gassó i Màrius Serra / Foto: Montserrat Ayala (ACN)
Una tasca de recuperació ‘tossuda‘
Fuives és l’únic nucli zoològic de rucs de raça catalana. El guarà és la raça de ruc més alta, mesura entre 135 i 160 centímetres des de les potes fins el punt més alt de l’esquena. Es tracta d’un animal amb molta força i que té com a característiques diferenciadores el pèl blanc en el morro, la panxa i el bou dels ulls.
La finca de Fuïves, ubicada al municipi d’Olvan, es pot visitar i disposa d’un museu dedicat a aquesta raça. S’hi explica la història del ruc i com des de fa més de 40 anys la família de Joan Gassó ha aconseguit garantir la preservació de la raça, que estava en perill d’extinció.
Màrius Serra ha elogiat i ha qualificat ‘d’admirable’ la tasca que es duu a terme des d’aquesta granja d’Olvan, més encara tenint en compte que ‘va contra corrent’ mantenir els animals de càrrega quan les tasques al camp estan pràcticament mecanitzades del tot. Per això ha definit el treball dels Gassó com una ‘tasca tossuda’.









