Finalitza la temporada de caça del senglar al Berguedà
A la foto, tres generacions de caçadors de Bagà que van ser premiats per la seva dedicació. Antonio Sánchez (cap de colla), Pere Antigas (el més jove de la colla, amb 13 anys) i Rogeli Cunill (un dels caçadors amb més dedicació de la Colla de Senglar de Bagà).
El passat 28 de febrer, últim dia de caça del senglar, la Colla del Senglar de Bagà va celebrar en un dinar la fi de la temporada i el seu 70è aniversari, ja que és la colla senglanera més antiga del Berguedà i de les més antigues de Catalunya.
Caçadors actuals de la colla en recorden els inicis entre el 1920 i el 1930, molt abans de la Guerra Civil. També recorden com els seus avantpassats, joves de les cases de pagès de la zona (l’Hospitalet de Roca-sança, el Claper, Millarès, Gréixer, Cal Tinent, Rigoréixer, la Torre de Faia, etc.), s’ajuntaven. A l’hivern, com que molts dies nevava, quan trobaven la petjada d’algun senglar, amb armes molt rudimentàries, poca munició, amb els gossos de guardar el bestiar, però grans coneixedors del difícil territori del Cadí, i amb molta amistat i gran il·lusió, tancaven les zones o els passos de fugida dels pocs senglars que hi havia i intentaven caçar-los, perquè cal recordar que antigament només hi havia senglars en les zones de muntanya, no com ara, que se’ls pot trobar a tot el territori.
Però va ser l’any 1940 quan caçadors d’aquestes cases de pagès, més algun del poble, van ajuntar esforços i van passar d’un grup de caçadors que de tant en tant s’ajuntaven per caçar el senglar, a formar part ja de la Colla del Senglar de Bagà.
Aquests primers anys van ser molt difícils i durs, ja que la gent anava a caçar a peu, i caçaven per menjar. Després, amb el pas dels anys, els veïns del poble pujaven amb bicicletes per ajuntar-se amb els de les masies per anar a caçar, després amb alguna moto, amb el camió del carbó, i més tard ja llogaven els primers taxis que hi havia a Bagà; i així fins a la modernització de tots els mitjans d’avui dia.
La trobada es va fer a l’Aula de Natura de Can Cerdanyola, a Gisclareny, on la rebuda i l’atenció que van tenir amb tots els caçadors i els seus familiars va ser molt bona.
La Colla del Senglar de Bagà vol agrair l’ajut i el suport que sempre ha rebut per part de la Societat de Caçadors i l’Ajuntament de Bagà, la Societat de Caçadors i l’Ajuntament de Gisclareny, la direcció de la Reserva Nacional de Caça del Cadí, i també de tots els familiars dels components de la Colla del Senglar de Bagà.
Membres de la Colla del Senglar de Bagà han aprofitat per parlar de la dificultat de caçar en l’alta muntanya, ja que hi ha poques pistes forestals i “s’han de fer parades que estan molt lluny a peu, i molta gent que va a caçar ja té una edat”.
Tot i aquestes dificultats, la de Bagà és una de les colles que més captures realitza i que caça en paratges de gran bellesa i en llocs on encara hi ha natura salvatge i gens explotada per l’home.
