La quinzena de famílies que viuen a la Colònia Vidal també es reparteixen milions del tercer premi

Residents a la Colònia Vidal de Puig-Reig celebren el premi al bar Juventus d'aquest municipi. / Marc Riera (ACN)
Abraçades i alegries en aquest bar d’aquesta antiga colònia industrial de la riba del Llobregat, a tocar del museu de la colònia. La majoria dels alegrois però són de persones ja grans perquè pocs joves s’han quedat a viure en aquest símbol de la industrialització. Un parell de dones que treuen faves d’olla no s’acaben d’avenir que els ha tocat la loteria entre abraçades i frases inintel·ligibles.
El bar és, paret per paret, al costat del museu de la colònia que evoca els vuitanta anys en què va tenir una rica activitat febril. Això ha fet que alguns dels visitants de la colònia i el museu també s’emportessin una mica riquesa industrial cap al seus llocs d’origen. També hi passen persones que treballen per la zona.
Molts dels que celebren la pluja de milions ni tant sols s’han preocupat per saber amb quants diners engreixaran el compte corrent. ‘Hi ha clients que tenen quatre o cinc números’ diu satisfeta la Dolors que recorda que una veïna en va comprar 20 números ‘per repartir-los entre els seus’. Ella també ha pessigat.
La Colònia Vidal és encara plena de neu en un dimarts plujós. De fet, el mal temps va fer perdre ‘una gran part’ de la facturació del mes al bar Juventus. Estava previst un dinar de 70 persones encarregat per un grup que havia de visitar la colònia. A l’hora de la veritat ‘tot es va quedar en res’ perquè a causa de la nevada el grup va cancel-·lar l’excursió. Això contrasta amb la jornada d’aquest dimarts on ‘tot és alegria’.
Tot i no voler-ho explicar davant dels micròfons hi ha qui aquest 22 de desembre del 2009 li serà encara més especial. Una jove procedent de Colòmbia que tenia ‘cinc euros al banc’ ha pessigat amb un dècim del bar. ‘Uf uf uf…no ser quina sensació tinc però és un alleugeriment del mal de cap més imminent’ per poder fer front al dia a dia.
La Colònia Vidal és una antiga instal·lació tèxtil concebuda que va ser concebuda com un nucli autosuficient, amb habitatges per als obrers, església o escola. Gairebé totes les colònies tèxtils es construïen al costat d’un riu per aprofitar-ne l’energia hidràulica. L’any 1905 els homes cobraven de 17 a 30 pessetes, les dones 15 pessetes i els nens 9 pessetes pel seu treball. Aquest dimarts la pluja de milions ha estat més gran que tots els sous que un dia va tenir la colònia.








